La pintura, l’escultura, el gravat, la litografia i la xilografia en essència, amb ànima. El Blanc i el negre donen protagonisme a la composició, a la pinzellada, a la tècnica. Aquesta exposició mostra la importància de com està fet, per sobre del resultat final. En aquesta mostra es reuneixen en un mateix espai noms i renoms d’autors que al llarg de les seves trajectòries han defensat per damunt de tot el procés creatiu i l’ofici, al marge del discurs artístic exposat mitjançant l’obra en si, al marge dels llenguatges.
L’abstracció dialoga amb el figuratiu de la mà de MAGÍ BALETA, LOLA BERENGUER, MIQUEL BRUNET, MIGUEL ÁNGEL CAMPANO, RAMON CANET, MARIA CARBONERO, EDUARDO CHILLIDA, JOAN CORTÉS, NAUZET MAYOR, JAUME PLENSA, ALBERT RÀFOLS CASAMADA, MIQUEL RIVERA BAGUR, PEPA SATUÉ I CARLES VALVERDE.
Les obres pertanyen a una extensa cronologia, i així i tot es mantenen en la més absoluta actualitat. Des de la pinzellada ferotge a l’obra d’una Maria Carbonero endinsada a principis dels 90, en una etapa de cruesa pictòrica basada en la força expressiva del blanc i el negre, és el millor exemple de com la manera en què ha estat pintat és el punt important en l’obra final. Fins a la nitidesa i pulcritud de l’obra de l’escultor Joan Cortés, qui eleva a l’absoluta elegància per igual el blanc i el negre. La delicadesa de les línies en equilibri i la contundència de les formes de l’escultor Carles Valverde, ja sigui en el volum com en l’obra gràfica original, deriva en la composició única gràcies a la tècnica del collage, fent combregar materials dispars. Aquestes, s’acompanyen de la inqüestionable solidesa de l’obra d’Eduardo Chillida, basada en la netedat del contorn bestreta dels volums que el caracteritzen, en negre profund sobre el blanc pulcre del paper.
El modelatge en la porcellana de Nauzet Mayor pren força en la figura humana sense complexos reforçada per la crítica social més desafiant, que contrasta amb la delicadesa de l’obra gràfica original de l’artista andalusa Lola Berenguer, autora del Calendari Original 6a 2019. Sols el domini de l’ofici pot marcar el ritme de les obres per afavorir un contacte del tot directe en l’observador.
Una nota del Miquel Rivera Bagur de principis dels 70 sempre dins el discurs de l’artista proper al naïf, donant força a la imatge gràcies a la línia executada amb plomí, s’apropa a les imatges oníriques creades per un Miquel Brunet. Gràcies a Brunet, en aquesta exposició ens podem retrobar en l’anècdota convertida en obra única, partint d’una estampació litogràfica fallida de l’autor manacorí, molt vinculat al Taller 6a des dels començaments.
En blanc i negre es mostra l’obra gràfica original dels artistes Jaume Plensa, Magí Baleta, Miguel Ángel Campano, Ràfols Casamada i Pepa Satué, fidels als seus discursos. En el cas de Satué la combinació de diferents tècniques marquen la composició fins al punt de trobar-hi el volum. En el cas de Ràfols Casamada i M. Ángel Campano, trobem un vincle important entre la pintura narrativa desdibuixant les formes, cada un amb la pinzellada que els caracteritza. Plensa aporta un gravat original reflex de la seva obra escultòrica de mitjans dels 90, que al cap i a la fi es troben en els materials: en l’escultura el ferro, i en el gravat el coure.
Una proposta expositiva necessària que apropa la societat a la riquesa del blanc i el negre, convidant a veure com els artistes fan vibrar l’obra des d’una execució complexa, crua i directe. Un luxe per acabar un gran any expositiu de 6A GALERIA D’ART, gràcies com sempre a una combinació plena entre art i tècnica.